Charles Baudelaire

Charles Pierre Baudelaire va nèixer el 9 d'abril 1821 a París, fou un poeta crític i taductor francès, va ser un dels poetes més reconeguts del segle XIX, va ser anomenat el poeta maleït, degut a la seva vida bohemia.
Les primeres lletres se les va ensenyar el seu pare Joseph-François Baudelair. La seva mare Caroline Archimbaut-Dufays va ser qui li va ensenyar l'anglès.
Charles Baudelaire va ser criat per la seva serventa Mariette, a qui li va dedicar el poema Les Flors del Mal.
El seu pare va morir quan només tenia sis anys, la seva mare va casar-se amb el seu veí, això no li va agradar gens a Charles Baudelaire, es sentia com abandonat per part de la seva mare i mai va tindrà una bona relació amb el marit de la seva mare.
El 1840 es va matricular en la Facultat de Dret, on va freqüentar la joventut literària del Barri de Llatí, va fer molts amics com Gérard de Nerval, Sainte-Beuve, Théodore de Banville i Balzac.
La seva vida va canviar, portava una vida despreocupada, amb moltes baralles amb la seva familía a causa de les drogues que consumia, també  va mantenir relacions amb una prostituta Sarah, va marcar la seva vida perquè pot ser va ser qui li va contagiar la sífilis.
La seva familia ja no sabia que fer amb ell i van enviar-li als Mars del Sud per distanciar-lo del Barri on vivia aquelles experiències.
El seu viatge va  durar divuit mesos, va viatjar fins a Calcuta en companyia de comerciants i oficials de l'exèrcit.
Quan va tornar a França va tornar amb les mateixes companyies i va tornar a  portar la mateixa vida d'abans de marxar.
 Va començar a participar en els cercles literaris i també astístics, va escandalitzar París amb la seva relació amb Jeanne Duval, una noia mulata amb qui es va inspirar en les seves poesies.
Els seus poemes van ser considerats «ofenses a la moral pública i els bons costums».
 El 1864 va viatjar a Bèlgica, va viure a Brussel·les, intentava guanyar-se lla vida amb conferències d'art però no va poder ser així.
La sífilis que patia li va causar el primer conat de paràlisi 1865, i els símptomes d'afàsia i hemiplèxia que arrossegaria fins a la mort van aparèixer el 1866, quan va patir un atac a l'església de Saint-Loup de Namur. Va ser traslladat d'urgència per la seva mare a una clínica de París, on va mantenir-se sense parlar però lúcid fins a la seva mort l'agost de l'any 1967.
 Moltes de les seves obres van ser publicades després de la seva mort. Va ser considerat el pare i profeta de la poesia moderna.