Al barri on viu ja estan cansats d'ella, encara que ja estan acostumats a la seva forma de vida, la seva rutina: Cada dimarts i dijous baixa al carrer Romamor fins arribar el mercat, on comprarà diferents complements per a les seves pamel·les. Cada día em porta una de diferent i de ben gran, més que el seu cap fins i tot.
Aquell dijous la Mar-Ram anava diferent: portava una gran pamel·la de color groc i una gran flor de color rosa, destacava molt, era molt vistosa, com el seu nas que era prim i molt llarg; encanvi; els seus ulls eren petits de color blau amb unes primes i llargues pestanyes.
La seva boca era petita però la remarcava molt amb el seu pintallavis vermell. Tenia una cara una mica estranya,però tampoc la hi podies veure molt, per la gran pamel·la que portava.
Però el més destacable eren els seus vestits de flors i els seus peus grossos, amb unes petites ungles de colors lila. Portava uns talons ben alts i feia petits passos, ja que sempre anava molt carregada amb el seu carro de la compra. Pesava tant el carro i feia tanta calor que es va haver de treure la gran pamel·la.
OH, quina sorpresa, tothom es va quedar bocabadat, era molt maca, encara que sempre havia semblat molt lletja.
I en veure aquella cara tan bonica i graciosa més d'un noi en va quedar enamorat.
