dilluns, 4 de juny de 2012

Mar-Ram descripció d'un personatge

Mar-Ram és una persona que tothom la coneix només veure-la, destaca molt el seu físic i la seva fama de petita dona guerrera; sempre va sola, cridant pel carrer, com si fos una boja.
Al barri on viu ja estan cansats d'ella, encara que ja estan acostumats a la seva forma de vida, la seva rutina: Cada dimarts i dijous baixa al carrer Romamor fins arribar el mercat, on comprarà diferents complements per a les seves pamel·les. Cada día em porta una de diferent i de ben gran, més que el seu cap fins i tot.
Aquell dijous la Mar-Ram anava diferent: portava una gran pamel·la de color groc i una gran flor de color rosa, destacava molt, era molt vistosa, com el seu nas que era prim i molt llarg; encanvi; els seus ulls eren petits de color blau amb unes primes i llargues pestanyes.
La seva boca era petita però la remarcava molt amb el seu pintallavis vermell. Tenia una cara una mica estranya,però tampoc la hi podies veure molt, per la gran pamel·la que portava.
Però el més destacable eren els seus vestits de flors i els seus peus grossos, amb unes petites ungles de colors lila. Portava uns talons ben alts i feia petits passos, ja que sempre anava molt carregada amb el seu carro de la compra. Pesava tant el carro i feia tanta calor que es va haver de treure la gran pamel·la.
OH, quina sorpresa, tothom es va quedar bocabadat, era molt maca, encara que sempre havia semblat molt lletja.
I en veure aquella cara tan bonica i graciosa més d'un noi en va quedar enamorat.


EXILI

Exili: 

És el fet d'abandonar voluntàriament o per força el territori d'un estat.En la literatura significa una irregularitat cultural que modifica completament les condicions de l'activitat literària i del mercat.

El 1939 quan milions de catalans i de refugiats de diferents estats d'Espanya, s'adeleraven per arribar a la frontera francesa, tenian molta por i l'únic estímul era fugir.



Ecriptors/es exiliats:


Clementina Arderiu:
Va neixer el 1889 a Barcelona, va morir l'any 1976, fou poeta, va estudiar idiomes, música i piano.
El 1911 va publicar el seu primer poema, poc després va ser inclosa a l'Antolgia de poetes catalans d'avui de L'Avenç l'any 1913. L'anys 1914 va ser inclosa al l'Antologia de poetes catalans moderns d'Alexandre Plana.
El 1916 va editar Cançons i elegies on recollia textos des de l'any 1913, es va casar amb Carles Riba, amb qui va anar-se de viatge, i els va conduí a l'exili del 1939.
Un altre escriptor que va ser important a la seva decisió va ser Josep Carner.                                                   Va fer un viatge  per Itàlia, Alemanya, França i Grècia i desprès el 1939 va fer l'exili.

Xavier Berenguel:


Va nèixer a Barcelona el 1905 i va morir el 19 de desembre del 1990, va ser un escriptor i traductor espanyol, va ser el guanyados del premi planeta el 1974 amb la novel·la Icaria, Icara i el 1988 l'Honor de les Lletres Catalanes.
El 1929 es va estrenar com  novelísta amb la publicació de Pàgines d'un adolescent. Al principi de l'exili el va passar a França amb Pere Calders, Mercè Rodoreda...Més tard es va anar a Buenos Aires amb destí a Santiao de Chile.Durant l'exili va publicar Sense retorn i La máscara. I finalment el 1954 va regresar a Catalunya.


Carles Riba:
Va nèixer ta Barcelona el 23 de setembre del 1893 i va morir el 12 de juliol al 1959, va ser humanista, filóleg, escriptor i poeta de llengua catalana.
Va estudiar en Alemania, i finalment va finalitzar els seus estudis l'any 1920 a Grècia i a Itàlia. També col·laborava amb el dicionari de Pompeu Fabra


Joan Coromines:




Anna Murià:





Joan Sales:




Lluís Ferran de Pol: 



Mercè Rodoreda: 


dimarts, 17 d’abril de 2012

1. Arbre genealògic de la família del rei d'èdip de les tragèdies gregues.


2. Argment de l'antígona de Sofòcles.



La història comença a l’alba del dia següent de la guerra, desprès de la mort del germà d’Antígona quan aquesta demana ajuda a la seva germana Ismene per poder enterrar el seu germà, no va ajudar perquè volia  respectar el que deia Creont.
Quan va aparèixer Creont va prohibir davant del cort (nobles i ancians) que enterressin a Polinice, ja que era el germà traïdor. Però va permetre que poguessin fer un homenatge a Eteocles com a defensor de la ciutat.
La cort que sabia que no podien atemptar contra la llei de la religió ha van fer perquè tampoc podien anar en contra d’aquella ordre, creient que ningú posaria la seva vida pel davant, però no va ser així quan va aparèixer un soldat dient que algú havia realitzat rituals funeraris en el seu honor.
Va arribar Antígona i el seu oncle creont va preguntar-li si havia sigut ella. Ella ho va afirmar pero Ismere va dir que també va participar, totes dues van ser portades a la pressó, i va vindrà el promès d’Antígona. Era el regne estava en perill ja que Creont podia crear dues morts més.
Va deixar marxar a Ismere i va portar Antígona a una cova amb una mica de menjar, volia que poc a poc anés morint, perquè així la seva mort no perjudicaria a la ciutat.
Tiresias un ancià va intentar que ella no fos empresonada, però quan va arribar a on ella estava va veure que estava ofegada agafada per la cintura del seu fill Hemón.
Quan va arribar a casa seva també va veure morta a la seva dona, aquesta no va poder suportar la mort del seu fill. Desprès de la mort de moltes persones Creont es va a donar que per molt poder que pogués tenir això no el faria més important que una llei religiosa, que un Déu.


Poemes Salvador Espriu :




Llibre de Sinera 





LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.





EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
 

Cementiri de Sinera

 
 
[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.




http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/espriu.htm#Llibre de Sinera
 


dimarts, 20 de març de 2012

Charles Baudelaire

Charles Pierre Baudelaire va nèixer el 9 d'abril 1821 a París, fou un poeta crític i taductor francès, va ser un dels poetes més reconeguts del segle XIX, va ser anomenat el poeta maleït, degut a la seva vida bohemia.
Les primeres lletres se les va ensenyar el seu pare Joseph-François Baudelair. La seva mare Caroline Archimbaut-Dufays va ser qui li va ensenyar l'anglès.
Charles Baudelaire va ser criat per la seva serventa Mariette, a qui li va dedicar el poema Les Flors del Mal.
El seu pare va morir quan només tenia sis anys, la seva mare va casar-se amb el seu veí, això no li va agradar gens a Charles Baudelaire, es sentia com abandonat per part de la seva mare i mai va tindrà una bona relació amb el marit de la seva mare.
El 1840 es va matricular en la Facultat de Dret, on va freqüentar la joventut literària del Barri de Llatí, va fer molts amics com Gérard de Nerval, Sainte-Beuve, Théodore de Banville i Balzac.
La seva vida va canviar, portava una vida despreocupada, amb moltes baralles amb la seva familía a causa de les drogues que consumia, també  va mantenir relacions amb una prostituta Sarah, va marcar la seva vida perquè pot ser va ser qui li va contagiar la sífilis.
La seva familia ja no sabia que fer amb ell i van enviar-li als Mars del Sud per distanciar-lo del Barri on vivia aquelles experiències.
El seu viatge va  durar divuit mesos, va viatjar fins a Calcuta en companyia de comerciants i oficials de l'exèrcit.
Quan va tornar a França va tornar amb les mateixes companyies i va tornar a  portar la mateixa vida d'abans de marxar.
 Va començar a participar en els cercles literaris i també astístics, va escandalitzar París amb la seva relació amb Jeanne Duval, una noia mulata amb qui es va inspirar en les seves poesies.
Els seus poemes van ser considerats «ofenses a la moral pública i els bons costums».
 El 1864 va viatjar a Bèlgica, va viure a Brussel·les, intentava guanyar-se lla vida amb conferències d'art però no va poder ser així.
La sífilis que patia li va causar el primer conat de paràlisi 1865, i els símptomes d'afàsia i hemiplèxia que arrossegaria fins a la mort van aparèixer el 1866, quan va patir un atac a l'església de Saint-Loup de Namur. Va ser traslladat d'urgència per la seva mare a una clínica de París, on va mantenir-se sense parlar però lúcid fins a la seva mort l'agost de l'any 1967.
 Moltes de les seves obres van ser publicades després de la seva mort. Va ser considerat el pare i profeta de la poesia moderna.

Màrius Torres - Arbor Mortis

video

dimarts, 31 de gener de 2012

VIATGE A LA MEDITERRÀNIA 




2.1- Marca en un mapa d'Europa els llocs pels quals passà Aram en el seu viatge des d'Atenes fins a Cadequé, on, segons l'autora, s'establí definitivament, i digues quins països va creuar