Maria Angels Anglada i d'Abadal va
néixer el 1930, a Vic i va morir el 23 d'abril del 1999, a Figueres,
a l'Alt Empordà.
Llicenciada en Filologia Clàssica, a
Barcelona.Va cultivar diversos gèneres itineraris: la narrativa
crítica literària, l'assaig i per les traduccions. Però se sentia
i escribia com una poeta, que escrivia novel·les, també va
participar en diverses publicacions periòdiques.
La seva mirada reflexava una gran
sensibilitat i sabia trobar sempre les paraules correspondents davant
l'emoció sentida davant la indignació o bé la bellesa.
Va ser professora de Filologia
Clàssica, el 1961 va traslladar-se a l'Alt Empordà fins la seva
mort. La seva trajectòria com escriptora no va començar fins el
1972, juntament amb una altra poeta (Núria Albó), on van publicar
els seus primers poemes, al llibre Díptic.
A l'any 1974 va ser més reconeguda per
crítica literària en llibres col·lectius com Salvador Espriu,
també va col·laborar en altres
com Canigó o Memòries d'un pagès del s.XVIII editat
el 1978.
L'any
1978 va ser un any molt important per Anglada, va guanyar el premi
Josep Pla amb la seva primera novel·la Les Closes.
A partir d'aqui ja va ser més reconeguda i l'any 1985 va guanyar el
premi de Lletra d'Or i el Premi Nacional de la Crítica amb la
novel·la Sandàlies d'escuma.
El seu
interès pels mites el va mostrar a l'assaig Paisatge amb
poetes publicat el 1988, el 1993
va publicar un altre anomenat el Paradís amb poetes.
L'any
1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores, on
agrupa totes les seves obres fins aquell any.
En un dels diversos
viatges a Grècia, va ser la seva inspiració pel seu llibre El
violí d'Auschwitz, publicat el 1994. Que tracta sobre l'exili
tema que li va cridar molt l'atenció i la inspiració.
També va publicar
llibres per infants i joves com : La grua Estonola, L'hipopòtam
blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els
herois.
La seva última
obra escrita va ser Quadern d'Aram on explica amb molts
eufemismes i sensibilitat el genocidi d'Armènia, a travès d'un
diari d'un fill i una mare.
Va rebre la creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, i desprès de més de trenta anys visquent a Figueres va rebre un homenatge ciutadà.
Va morir de càncer de pulmó el dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada