Simbols - Josep Carner

SIMBOLS

Contextualització:

Té relació amb el poema anterior Bella dama del tranvia.
Aquest poema de Josep Carner fou incorporat a la segona edició D'Auques i ventalls (1914).
Auques i ventalls és un llibre d'ambientació ciutadana de Barcelona. És una oda per idealitzar la ciutat, on els conflictes només són imatges i la tragèdia provoca somriures enlloc de plors. Va tindrà una gran difusió, ja que els poemes havien estat publicats a La Veu de Catalunya.
Josep Carner i Puig-Oriol va nèixer a Barcelona el 9 de febrer del 1884, i va morir a Brussel·les el 4 de juny del 1970. Els dotze anys ja col·laborava a la revista l'Aureneta, els quinze anys va guanyar el seu primer premi dels jocs florals de Barcelona i fins el 1905 va guanyar tretze premis.
El 1902 es llicencia en Dret i en Filosofia i Lletres el 1904 publicà el seu primer llibre: El llibre de poetes, també va col·laborar com a periodista polític i va estar vinculat al Noucentisme.

Anàlisi del contingut:

És un poema humorístic.
1era estrofa:
Compara a una noia amb el sol, per la seva bellesa, està situat a l'estacio del tranvia.
2ona estrofa:
Descriu una dona grassa que està esperant que arribi el seu tranvia, però està inquieta perquè li costarà pujar el tranvia i li preocupa.
3era estrofa:
Arriba el tranvia i la dona està pujant però no pot ella sola, només ha pujat una cama i encara li queda l'altre i no pot així que necessitarà l'ajuda d'una minyona i d'uns quants nois.
4rta estrofa:
Explica pas per pas com ajudant a la dona i explica el esforç que han hagut de fer per pujar-la, donà a coneixèr més detalls de l'escena perquè sigui més senzill d'entendre ja que costa una mica.


Anàlisi de la forma:

Està format per quatre estrofes de quatre versos les dues primeres i tres versos els dos últims versos. És un sonet, són versos de dotze síl·labes. Pel que fa la rima és consonant i alterna la rima femenina amb la rima masculina, d'art major.
És distribueix:

primera estrofa:             segona estrofa:             tercera estrofa:                   quarta estrofa;

12 A                             12  A                              12 C                                    12 A
12 B                             12   B                              12 C                                    12 E
12 B                             12   B                              12 D                                    12 E
12 A                             12   A

Podem trobar algunes elisions com: "que amb tota dues mans", sinalefes, enumeracions com a la segona estrofa i comparacions com a la primera quan compara la noia amb el sol.

Conclusions:

És un poema humorístic que parla d'una dona grassa que espera el seu tranvia, descriu la situació de que no pogui pujar el tranvia i que necessiti ajuda amb un to humorístic, que no plori... és riu d'ella.